Solucionari pregunta d'examen (anàlisi d'una imatge + eines/procediments que ha utilitzat el fotògraf)

2.1. Observeu atentament la imatge següent, del fotògraf tarragoní Rubén García Perdomo, i responeu a les qüestions 2.1 i 2.2

                                        

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents: 

— ordre de lectura i recorreguts visuals;

— estructura de la imatge;

— valoració cromàtica;

— textures;

— d’altres aspectes que considereu interessants a destacar

[4 punts]

Ens trobem davant d’una fotografia de Ruben García Perdomo, intitulada Relativitat i feta l’any 2012. 

Si analitzem la fotografia segons el seu ordre de lectura i el seu recorregut visual podem dir que el tir de càmera està determinat perquè totes les línies convergeixin al final de l'escala. El fotògraf fa servir la llei de terços (si tracem dues línies imaginàries tant verticalment com horitzontalment de forma equidistant, els punts de més pes visual recauran en les intereseccions de les línies) per reforçar els punts de lectura de tal manera que l’espectador convergeix la mirada inevitablement en l’últim quadrant, fent-lo coincidir amb la intersecció inferior dreta de les línies imaginàries de la llei dels terços. La línia de la barana i la baixada de la mateixa escala ens porten cap al final de l’espiral, on el punt de fuga es situa exactament on acaba l’escala, fet que també fa recaure el pes visual de la fotografia en aquell punt. La successió de les rajoles i la línia que marca la barana ajuden també a emfatitzar la lectura cap al punt de fuga.

La nostra mirada, per tant, se situaria en primer lloc en aquest punt llunyà i, a continuació, aniria pujant cap als punts situats més propers a la càmera.

Pel que fa a l’estructura de la imatge, podem dir que es busca una composició geomètrica impossible, on un pla zenital absolut ens privaria de l’espiral i el vertigen, però, on aquest pla picat (no absolut) i amb una angulació aberrant ens permet endinsar-nos en una escala de baixada als abismes, una baixada a l'inconscient, simbolitzant així, inestabilitat i un cert caire hipnòtic produït per les textures del mosaic de les escales. A Ruben García Perdomo li ha interessat bàsicament aquest joc d’espiral i mosaic, jugant també amb els ritmes dels dibuixos de les rajoles, les múltiples escales i els diversos jocs dels ferros de la barana. És a més, una imatge que juga amb la simetria provocada per aquest ritme i per l’alineació de les diferents plantes inferiors.

La fotografia és en blanc i negre, una opció artística determinada per l’autor, tenint en compte la data de la fotografia, que busca aprofundir en la recreació del vertigen de la imatge, donant molt més protagonisme a les rajoles que marquen la lectura visual. Hi ha tres colors: el blanc, el negre i amb ells es crea una diferent escala de grisos. Es determina la línia negra de la barana, i els diferents grisos de les rajoles que baixen en vertigen; les rajoles finals són amb una escala de grisos més clara marcant més la caiguda i la profunditat. Es juga constantment, doncs, amb el contrast que provoquen els diferents tons de l’escal de grisos.

Pel que fa a la textura de la imatge, podem dir que García Perdomo, en fa recaure la càrrega en les rajoles del terra i la barana de l’escala. Un terra configurat diverses escales i per centenars de petites rajoles simètriques i aparentment iguals, però que es van deformant i fent més i més petites en la profunditat de la caiguda. 

Trobem també unes superfícies texturitzades en els vidres de la finestra (sobretot la que està situada en primer terme; la de la planta inferior perd textura) que ens mostren que no són uniformes, sinó que tenen un cert relleu. 

2.2. Expliqueu detalladament les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.

[3 punts]

Pel que fa a la fotografia del examen, es tracta d’una fotografia realitzada amb càmera digital, atès que la data de realització de la fotografia és el 2012.

La fotografia és una fotografia amb una certa preparació. No hi ha posada en escena perquè el fotògraf ha decidit no fotografiar cap subjecte, però sí que ha necessitat d’una certa preparació prèvia per fer aquesta fotografia amb aquest resultat concret.

La llum és la natural que entra per les finestres. Ho veiem clarament també per la claredat del final de l’escala que entra per la finestra i la manca d’ombres en la paret de la dreta de la fotografia, el que porta a deduir l’obertura del diafragma per la realització de la fotografia, un diafragma tancat (potser a f/22), que permet al fotògraf tenir la major profunditat de camp, fent servir la distància multifocal, i d’aquesta manera poder tenir el màxim d’elements enfocats, tant en primer com en darrer terme (totes les rajoles, tant les que estan a primer pla com les del final de l’escala estan enfocades).

Tenint en compte que el diafragma utilitzat és tancat, per aconseguir profunditat de camp, la velocitat d’obturació serà lenta.

L'òptica utilitzada és un 28 mm (és a dir que ha utilitzat la distància focal d’un objectiu grand angular) per intentar captar el màxim angle d’aquesta escala en espiral.

Atès que la velocitat d’obturació és lenta i que el punt de vista utilitzat (aquest angle picat aberrant) podem deduir que el fotògraf Rubén García Perdomo ha utilitzat un trípode especial de braç articulat col·locat a la barana i que permet que la càmera quedi dintre del forat de les escales per obtenir el pla picat (gairebé zenital). Podem arribar a aquesta conclusió perquè amb llum natural i l’obertura de diafragma necessària per aconseguir que totes les rajoles estiguin enfocades, la càmera ha d’estar immobilitzada.