Moviments cinematogràfics IV: Neorealisme italià

 Neorealisme italià 

Característiques:
• Sorgeix a Itàlia a la dècada dels 40 com una reacció a la crua postguerra. 
• Buscava mostrar situacions més autèntiques, properes a la realitat social del moment, fins al punt que els actors moltes vegades no eren professionals, precisament per aconseguir aquest plus de realisme. 
• Donava més importància als sentiments dels personatges que a la trama argumental. 
• Els actors acostumaven a improvisar. 
• El concepte de final feliç del cinema nord-americà desapareix. 
• Són pel·lícules que es feien amb molt pocs recursos tècnics. 
• S’acostumava a enregistrar en escenaris naturals, fugint dels estudis. 
• El seu objectiu era impulsar el cinema no com una forma d’entreteniment, sinó com un instrument de crítica social. 

Principals films:
Roma ciutat oberta (Roberto Rossellini, 1945) 
El lladre de bicicletes (Vittorio De Sica, 1948) 
Sciuscià (Vittorio De Sica, 1946) 
La terra tremola (Luchino visconti, 1948)