La postproducció d'una pel·lícula: el muntatge
Aspectes importants a tenir en compte en la postproducció d'un film:
En el muntatge cinematogràfic hi ha diverses maneres de passar d’un pla al següent; són les anomenades transicions o signes de puntuació.
Tall
La més habitual, es tracta d'unir sense cap efecte dos fragments de pel·lícula.
Encadenat
Superposició de dues imatges diferents, una imatge es difumina al mateix temps que la següent es va definint. Recurs que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.
Fosa
Desaparició total de la imatge fins un valor cromàtic uniforme, habitualment el negre. Consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent amb una imatge de color negre.
Cortineta
Desplaçament hoœritzontal o vertical de la següent imatge que fa desaparèixer l'anterior.
Escombratge o escombrat.
Vertiginosa panoràmica que desenfoca el primer grup d'imatges i dona pas a un altre. Iris Simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera.
Iris
Simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera.
En aquest enllaç podeu trobar exemples de tipus de transicions.
Muntatge en paral·lel
Muntatge altern
Hi ha una única resolució narrativa o final per al muntatge altern d’escenes o seqüències que ens mostra l’acció.
Diferències entre el muntatge en paral·lel i el muntatge altern.
LA BANDA SONORA
La música d'un film sempre tindrà una intencionalitat, fins i tot adquirirà en alguns casos més protagonisme que les mateixes imatges. Els alumnes poden optar per diferents tipus de música amb diverses funcions. A tall d’exemple, poden parlar d’una música electrònica, amb cops marcats, futurista, que ens trasllada al món de màquines creat per Fritz Lang.
En aquest enllaç podem veure el que és (i alguns exemples) d'overlapping.
L'overlapping o el sound bridge és un recurs d'àudio a través del qual s'avança o s'endarrereix el so respecte el pla anterior o posterior d'una seqüència o escena.
Exemples d'overlapping en cinema:
A continuació teniu dos vídeos en què s'explica com s'acostumen a fer les bandes sonores originals d'un film i quins són els considerats millors compositors de música en el món del cinema:
TRANSICIONS
Tall
La més habitual, es tracta d'unir sense cap efecte dos fragments de pel·lícula.
Encadenat
Superposició de dues imatges diferents, una imatge es difumina al mateix temps que la següent es va definint. Recurs que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.
Fosa
Desaparició total de la imatge fins un valor cromàtic uniforme, habitualment el negre. Consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent amb una imatge de color negre.
Cortineta
Desplaçament hoœritzontal o vertical de la següent imatge que fa desaparèixer l'anterior.
Escombratge o escombrat.
Vertiginosa panoràmica que desenfoca el primer grup d'imatges i dona pas a un altre. Iris Simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera.
Iris
Simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera.
En aquest enllaç podeu trobar exemples de tipus de transicions.
MUNTATGE EN PARAL·LEL I MUNTATGE ALTERN
El muntatge en paral·lel consisteix a muntar, de forma successiva, fragments de dues o més escenes que passen en moments o llocs diferents, intercalats entre si amb la intenció de potenciar un clímax dramàtic o conduir la narració cap a un punt de convergència. Alternança d’escenes o seqüències en el muntatge que porta a dos finals diferents de les seqüències que ens mostra l’acció.
Hi ha una única resolució narrativa o final per al muntatge altern d’escenes o seqüències que ens mostra l’acció.
Diferències entre el muntatge en paral·lel i el muntatge altern.
La diferència entre un muntatge en paral·lel i un muntatge altern és el final. En el muntatge en paral·lel l'alternança d'escenes o de seqüències en el muntatge porta a dos finals diferents de les seqüències que ens mostra l'acció, però en el muntatge altern hi ha una única resolució narrativa o final per al muntatge altern d'escenes o seqüències que ens mostra l'acció.
L'ÚS DEL TEMPS NARRATIU EN EL MUNTATGE
El·lipsi
És una tècnica narrativa que consisteix en alterar la continuïtat temporal per permetre avançar la història en funció de les necessitats del guió. L’el·lipsi es pot resoldre en el muntatge amb:
• una fosa a negre
• un encadenat
• una cortineta o qualsevol tipus de transició
• un pla que mostri com canvia el paisatge a través d'una finestra
• com passen les fulles d'un calendar
• com es succeeixen les portades d'un diari.
O també mitjançant aquests recursos:
· Narració lineal clàssica: muntatge d’un pla darrere de l’altre, que representa el pas del temps de manera lineal.
· El·lipsi o discontinuïtat temporal: l’acció es presenta eliminant plans, però suprimint una durada mínima de la història.
· El·lipsi indefinida: l’acció es presenta suprimint un espai llarg de la història, reforçant la memòria amb signes, marques, decorats, etc.
· Salt endavant: l’acció es presenta en un temps futur per retornar al moment present de la narració com a recurs d’anticipació del relat cinematogràfic.
· Salt enrere: l’acció es presenta en un temps passat per retornar al moment present de la narració com a recurs de narratiu del relat cinematogràfic.
· Elements del muntatge: les transicions que es fan servir per unir els fragments de la pel·lícula tenen una significació gramatical en la construcció de les diferents tipologies de narració: la fosa, l’encadenat i la cortineta són les transicions més habituals per construir les el·lipsis i la resta d’estructures narratives.
· Ràcord visual i sonor: es refereix a qualsevol element de continuïtat entre dos o més plans, ja sigui a nivell visual o sonor, que dóna coherència al discurs i en facilita la comprensió immediata quan es produeixen el·lipsis.
· Atrezzo visual o composició sonora: hi ha una sèrie d’elements en l’imaginari col·lectiu que indiquen a l’espectador el pas del temps com ara els ventiladors de sostre, el pas del temps per una finestra, els fulls del calendari o sentir cançons com ara nadales per indicar les el·lipsis.
Els salts temporals.
· Flash Back o salt enrere. És una tècnica narrativa que trasllada als personatges i la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una importància clau en el relat que se’ns explica. El recurs visual més habitual per donar pas al sal enrere és la fosa encadenada.
· Flash Forward o salt endavant. És una tècnica narrativa que trasllada als personatges i la història al futur, fent una anticipació de la trama, per tal d’explicar una acció posterior que tindrà una importància clau en el relat que se’ns explica.
D'altres recursos en el muntatge.
· La veu en off. És un recurs de reforç narratiu consistent a explicar de manera verbal però no presencial, és a dir amb un àudio superposat, determinades situacions que fan avançar el discurs audiovisual. La veu en off pot ser tant d’un personatge implicat en una història concreta com d’un narrador omniscient sense presencia física a la història.
O també mitjançant aquests recursos:
· Narració lineal clàssica: muntatge d’un pla darrere de l’altre, que representa el pas del temps de manera lineal.
· El·lipsi o discontinuïtat temporal: l’acció es presenta eliminant plans, però suprimint una durada mínima de la història.
· El·lipsi indefinida: l’acció es presenta suprimint un espai llarg de la història, reforçant la memòria amb signes, marques, decorats, etc.
· Salt endavant: l’acció es presenta en un temps futur per retornar al moment present de la narració com a recurs d’anticipació del relat cinematogràfic.
· Salt enrere: l’acció es presenta en un temps passat per retornar al moment present de la narració com a recurs de narratiu del relat cinematogràfic.
· Elements del muntatge: les transicions que es fan servir per unir els fragments de la pel·lícula tenen una significació gramatical en la construcció de les diferents tipologies de narració: la fosa, l’encadenat i la cortineta són les transicions més habituals per construir les el·lipsis i la resta d’estructures narratives.
· Ràcord visual i sonor: es refereix a qualsevol element de continuïtat entre dos o més plans, ja sigui a nivell visual o sonor, que dóna coherència al discurs i en facilita la comprensió immediata quan es produeixen el·lipsis.
· Atrezzo visual o composició sonora: hi ha una sèrie d’elements en l’imaginari col·lectiu que indiquen a l’espectador el pas del temps com ara els ventiladors de sostre, el pas del temps per una finestra, els fulls del calendari o sentir cançons com ara nadales per indicar les el·lipsis.
Els salts temporals.
· Flash Back o salt enrere. És una tècnica narrativa que trasllada als personatges i la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una importància clau en el relat que se’ns explica. El recurs visual més habitual per donar pas al sal enrere és la fosa encadenada.
· Flash Forward o salt endavant. És una tècnica narrativa que trasllada als personatges i la història al futur, fent una anticipació de la trama, per tal d’explicar una acció posterior que tindrà una importància clau en el relat que se’ns explica.
D'altres recursos en el muntatge.
· La veu en off. És un recurs de reforç narratiu consistent a explicar de manera verbal però no presencial, és a dir amb un àudio superposat, determinades situacions que fan avançar el discurs audiovisual. La veu en off pot ser tant d’un personatge implicat en una història concreta com d’un narrador omniscient sense presencia física a la història.
LA BANDA SONORA
Quan parlem de banda sonora ens referim a tres aspectes de la postproducció audiovisual: diàlegs, sons i música. Acostumem a equiparar la banda sonora amb la música, però és un espectre més ampli.
Els diàlegs és el més important en l'enregistrament del so directe en un rodatge i, per tant, en el muntatge cal donar-hi preferència i veure com reforcem i com donem continuïtat a la paraula dels personatges. El so ambient és fonamental també per a donar continuïtat (raccord) sonora a tots els plans de la seqüència.
Els sons es poden haver enregistrat a través de wildtracks (durant el mateix rodatge) o a través d'efectes de sala o foley.
La música d'un film sempre tindrà una intencionalitat, fins i tot adquirirà en alguns casos més protagonisme que les mateixes imatges. Els alumnes poden optar per diferents tipus de música amb diverses funcions. A tall d’exemple, poden parlar d’una música electrònica, amb cops marcats, futurista, que ens trasllada al món de màquines creat per Fritz Lang.
La funció de la música pot ser expressiva, buscant provocar sentiments, reaccions en l’espectador. També pot tenir una funció estètica, ambiental, en la qual només es busca acompanyar les imatges, sense més pretensions.
La funció estructural o gramatical crearia una sensació d’unitat, enllaçant les diferents escenes. Finalment, poden optar per una funció narrativa, en la qual la música es converteix en un personatge més de la pel·lícula.
Overlapping (sound bridge)
En aquest enllaç podem veure el que és (i alguns exemples) d'overlapping.
L'overlapping o el sound bridge és un recurs d'àudio a través del qual s'avança o s'endarrereix el so respecte el pla anterior o posterior d'una seqüència o escena.
Exemples d'overlapping en cinema:
La banda sonora d'un film (la música)
A continuació teniu dos vídeos en què s'explica com s'acostumen a fer les bandes sonores originals d'un film i quins són els considerats millors compositors de música en el món del cinema:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada